Ha aplegat el moment de la despedida, però sols momentaneament, perque aniré pujant "Trancició" la continuació de aquesta novela. Al estar sols en borrador tardaré un poc més, però en tenir algún capitol el possare. Disfruteu del final de "Guera per amor"
Capitol 7. Entre l'espasa i el cor.
Gorka estava assegut a la sala d'espera, fins que el metge li indiqués que podia passar a parlar amb na Amarat. Als pocs minuts, el metge li dóna el vistiplau a en Gorka perquè entri. -Recordi senyor Gorka, segueix sent el seu marit. Ha de voler-la igual que com si fos el seu marit. Si nota alguna cosa estranya, es podria trastornar i en pensar massa les coses no entendria res, i podria tenir algun atac de nervis o fins i tot perdre més memòria. Demà mateix començarem a esborrar els records que té al costat de vostè-. -Bé, d'acord-. Li va afirmar en Gorka al metge. El famós guionista, toca la porta per entrar, pregunta pel seu estat i besa als llavis d'Amarat. Va ser quan va entrar na Alciu i va veure com en Gorka besava els dolços llavis d'Amarat.
Va ser quan després de tants anys, entrés en aquesta guerra per amor, la ràbia amb un aliat, la gelosia. Aquell que va morir va ser el cap, que la gelosia va obligar a disfresar-se d'ella. Ara habia fugit de la pressó per a la venjança y començar una nova guerra.
Alciu no es va poder creure el que estava veient i per no muntar cap numeret se'n va anar corrents i plorant cap al cotxe. Gorka que es va adonar del estúpid que va ser aquesta topada, va córrer de seguida dearrere d'Alciu per explicar-ho tot. -Alciu espera un moment, ha estat tot un malentès. És tot pel bé d'Amarat-. Aquestes paraules es van clavar al cor d'Alciu com fulles de gel sense poder deixar-la parlar, i donant pas a les llàgrimes i el dolor emocional, que davant del seu cotxe sense pensar-ho va parar de sobte i li va dir a Gorka sense girar-se. -Açò s'ha acabat-. Va pujar al cotxe va arrencar i va marxar. Gorka es va quedar sense paraules i sense poder moure cap articulació. Fins que dins de si mateix va sentir un gran dolor, que el va obligar a agenollar-se sense cap expressió a la cara, fins que va començar a plorar com un descosit perquè no sabia que fer, si seguir fingint ser marit de Amarat o intentar que Alciu l'escolti i explicar-li la veritat. Si deixava de simular ser marit d'Amarat aquesta, podria tenir greus danys, saludment parlant. I si no parlava amb Alciu, perdria l'amor de la seva vida, i la mare del seu futur fill.
