Guerra per amor. Capitol 7. Entre l'espasa i el cor.

Ha aplegat el moment de la despedida, però sols momentaneament, perque aniré pujant "Trancició" la continuació de aquesta novela. Al estar sols en borrador tardaré un poc més, però en tenir algún capitol el possare. Disfruteu del final de "Guera per amor"

Capitol 7. Entre l'espasa i el cor.

Gorka estava assegut a la sala d'espera, fins que el metge li indiqués que podia passar a parlar amb na Amarat. Als pocs minuts, el metge li dóna el vistiplau a en Gorka perquè entri. -Recordi senyor Gorka, segueix sent el seu marit. Ha de voler-la igual que com si fos el seu marit. Si nota alguna cosa estranya, es podria trastornar i en pensar massa les coses no entendria res, i podria tenir algun atac de nervis o fins i tot perdre més memòria. Demà mateix començarem a esborrar els records que té al costat de vostè-. -Bé, d'acord-. Li va afirmar en Gorka al metge.  El famós guionista, toca la porta per entrar, pregunta pel seu estat i besa als llavis d'Amarat. Va ser quan va entrar na Alciu i va veure com en Gorka besava els dolços llavis d'Amarat. 

Va ser quan després de tants anys, entrés en aquesta guerra per amor, la ràbia amb un aliat, la gelosia. Aquell que va morir va ser el cap, que la gelosia va obligar a disfresar-se d'ella. Ara habia fugit de la pressó per a la venjança y començar una nova guerra.  

Alciu no es va poder creure el que estava veient i per no muntar cap numeret se'n va anar corrents i plorant cap al cotxe. Gorka que es va adonar del estúpid que va ser aquesta topada, va córrer de seguida dearrere d'Alciu per explicar-ho tot. -Alciu espera un moment, ha estat tot un malentès. És tot pel bé d'Amarat-. Aquestes paraules es van clavar al cor d'Alciu com fulles de gel sense poder deixar-la parlar, i donant pas a les llàgrimes i el dolor emocional, que davant del seu cotxe sense pensar-ho va parar de sobte i li va dir a Gorka sense girar-se. -Açò s'ha acabat-. Va pujar al cotxe va arrencar i va marxar. Gorka es va quedar sense paraules i sense poder moure cap articulació. Fins que dins de si mateix va sentir un gran dolor, que el va obligar a agenollar-se sense cap expressió a la cara, fins que va començar a plorar com un descosit perquè no sabia que fer, si seguir fingint ser marit de Amarat o intentar que Alciu l'escolti i explicar-li la veritat. Si deixava de simular ser marit d'Amarat aquesta, podria tenir greus danys, saludment parlant. I si no parlava amb Alciu, perdria l'amor de la seva vida, i la mare del seu futur fill.

Continuarà...

Guerra per amor. Capitol 6.

Molt bon dia. Avui toca ja posar el sisé capitol, el penúltim capitol de "Guerra per amor". Atents!! per que en acabar els capitols d'aquesta obra, começaré a publicar la continuació, "Transcició". Ara disfruteu del capitol, comenteu, cliqueu +1 i compartiu.

Capitol 6. Tot per un vell

-Gorka?... Ets tu?-. Amarat va anar despertant lentament després del dur accident. -Sí, sóc jo Amarat, no et preocupis has perdut molta sang. Vaig a trucar al doctor. Ara vinc-. Gorka, immediatament va anar a trucar al doctor per dir-li que havia despertat, però estava com a mitjana atordida. -Doctor, Amarat acaba de despertar-. - D'acord. I, fa molt què es desperta? -. -No ha estat ara mateix-. -I li ha parlat ella a vostè o al contrari?-. Sí, m'ha preguntat si era jo i li ho he afirmat-. -Molt bé, pel que sembla no a perdut la memòria a simple vista. Tot i això li haurem de fer diverses proves per corroborar-ho. També li haurem de fer proves per verificar la invalidesa de les extremitats. Queda't aquí fora un moment. Li farem unes preguntes per a saber si realment ha perdut part de la seva memòria o no-. El metge va entrar a l'habitació i va deixar Gorka fora de l'habitació. Hi va començar a preguntar coses a Amarat. -Molt bones senyoreta. Li vaig a fer una proves per saber que tal està. A continuació, vull que m'expliqui l'últim que recorda-. El doctor li pregunto el seu nom li va respondre a tot correctament. -I, què és l'últim que recorda?-. Amarat li va respondre. -L'últim que recordo és... que el semàfor es posava verd. I que, una enorme llum al girar-me a la meva esquerra que m'envaïa. I després em vaig despertar aquí al costat de Gorka, el meu marit-. El metge es va adonar de seguida, i va sortir un moment per parlar amb Gorka. -Miri Gorka, li hem diagnosticat una petita pèrdua de memòria. La seva exdona recorda perfectament el que va succeir en l'accident, però no recorda haver-se divorciat de vostè. Amarat creu que vostè és el seu marit-. Les paraules del doctor van ser una mica inesperades. Gorka no sabia com reaccionar. Era una bona o mala notícia?. -Per no causar més danys, el convenient seria que es fes passar pel seu marit fins que amb un sistema que tenim, esborrar a vostè de la seva memòria totalment, fins que arribi el moment en què no recordi que es van conèixer-. -Però si això passa, tampoc recordarà a la seva filla-. Va respondre Gorka. -És això o que vostè fingeixi ser el seu marit fins a arribar a tal extrem de fingir un divorci. Per a això, podria fer el mateix que va fer que es divorciasen. Es a dir, la causa principal del vostre divorci, pense ben bé que és. Després apliqueu de nou fins el divorç. És això o seguir fingint fins la mort-. -No crec que això pugui tornar a passar-. Va dir Gorka amb veu preocupant.

La petita Amarat va sentir un soroll a l'habitació del seu pare. Era Alciu, que va veure la nota que li deixo Gorka. Es va arreglar i se'n va dirigir a l'habitació de la petita Amarat per verificar que estava adormida. La nena va veure que s'acostava una ombra, així que va amagar sota el llit el diari. Es va tapar, i es va fer la dormida. Alciu, era una famosa fotògrafa reconeguda mundialment. Era guapa, morena, amb els ulls marrons clars, llarga cabellera, i estava boja per Gorka. I sabia que, la petita Amarat no havia d'estar sola per això va trucar a Palmon, el criat de la casa perquè vigilés bé a Amarat. També sabia que entre Gorka i la seva exdona estava tot molt mort. Que la batalla al final la va guanyar qui menys ho esperava. Així que per si de cas, se'n va anar a l'hospital amb Gorka, per parar-li els peus a Amarat.

La petita, una vegada va veure que Alciu se n'havia anat, va baixar del llit, es va agenollar, llevant les sabanes que besaven el terra, i va agafar de nou el apreciat diari del seu pare, per llegir com va conèixer a la seva mare. "Ja estavem a la carpa. Ella, la persona que més he estimat fins al moment i, jo, la persona més feliç al seu costat. Comencem a parlar sobre les nostres avorrides i tristes vides. Pel que semblava, a ella no li era tan avorrida la meva. I la seva per mi, també era bastant interessant. Teníem, no moltes coses, sinó, desgràcies en comú que va ser el que fil que ens agaféssim les mans tan fortament, com si tinguéssim por de perdre un a l'altre. I va ser quan aquest moment màgic que es creuen les mirades i del no-res apareixen els pessigolleig insuportables de l'estómac. I, poc a poc acostar les nostres cares fins que gairebé ens besem. Ho va evitar algú que es va ensopegar, i va donar amb la seva esquena i va fer que en comptes de besar-me als llavis em besés al pit. -Bé, tranquil·la. A poc a poc arribaràs on vols besar-. I va ser quan em va mirar i em va dir, tanca els ulls. Jo els vaig tancar. Amarat em va xiuxiuejar. -Vull que això sigui la nostra història d'amor, i que mai acabi. I si per això he de començar besant el pit, voldrà dir que la nostra història d'amor, ja ha començat.

Va ser quan la gelosia es va posar a la vora del cor i pensant que era mort, va començar a riure. Però el cor es va treure la llança de la cama, va donar un enorme crit, i des de terra li va ficar la llança a la gola de la gelosia i va caure a terra dessagnada. El cap en veure aquest acte inoportú i de valor. Es va agenollar davant seu i li va dir: -Sobre no tenir res a fer, has derrotat l'enemic més fort i comú, la gelosia. Jo m'agenollo davant teu-. Amb el que el cor va respondre. -No necessito a ningú que em doni llastima-. I sense acabar d'acabar la frase li va clavar la llança, per moments després tancar-lo en un calabós. Així és com la primera de moltes guerres la va guanyar el cor. Però això ja és un altre capítol del meu diari."

Guerra per amor. Capitol 5. Part 2ª

Ja estem a dilluns, per tant com cada setmana ací teniu una estrofa més. Avui vos deixe el desenllaç del cinqué capitol. Disfruteu i no deixeu de comentar per poder millorar.

Capitol 5. La batalla final. (Part 2ª)

Un cop a les portes del festival, vaig poder aprofitar un segon de solitud al costat d'ella per preguntar-li a Amarat, si li va molestar alguna cosa de la nit anterior. -Amarat, volia saber, si això d'ahir a la nit et va molestar-. Al que, sorprenentment per a mi va respondre. -No, per res del món-. Em vaig quedar un moment parat pensant, -No li ha molestat?, no li ha molestat?. No... li ha... molestat-. Vaig tornar a caminar darrere d'ella i alegrement sense preocupacions, vaig voler gaudir de la nit. El cap va confiar massa aviat en que el cor no tornaria en si. El cor va donar cantonada a la gelosia i va poder córrer fins deixar-lo enrere.

Un cop dins havíem de endinsar-nos entre la gent per veure millor el concert, però veia Amarat una mica distanciada de mi, després del que em va dir, no li vaig donar importància. Però clar, un cop vaig veure que passava davant del meu amic i li agafava la mà. Vaig inspirar molt profundament, i vaig pensar que només eren imaginacions meves. Anaven passant els concerts, fins que va arribar el que més ganes tenia jo de veure, Skunk DF. I passés el que passés, el volia gaudir. Arribem a l'escenari on tocaven els madrilenys Skunk DF, i va ser quan va sortir Germán, el vocalista del grup, i va començar la festa. Jo em col·loqui davant dels meus amics, i d'Amarat, i em vaig posar a saltar i a cantar com un descosit. Quan més bé t'ho passes, més de pressa passa el temps. A mi no em va passar això. En part gaudia molt del concert, però m'anava girant per veure si Amarat s'acostava a en Cosli i

es besaven. En escoltar que "Anestesia" seria l'última cançó de la nit, em vaig dir a mi mateix que anava a gaudir d'aquesta cançó sense preocupar-me d'Amarat. I això vaig fer, però en acabar no vaig poder impedir mirar de la mala manera a Amarat.

Aquest va ser l'instant precís en que van necessitar la gelosia en agafar carrera, per a llançar al vol una llança i li doni en una cama desembolicant la brutal acció, amb una caiguda del cor a terra sense poder aixecar-se. Tot havia acabat. El concert, el festival i potser em precipités, però també donaria peracabada la guerra.

Ens dirigirem al càmping però abans del càmping hi havia una carpa amb barra i música. Jo vaig dir en general mig somrient. -M'he quedat amb ganes de festa. Em quedaria una estoneta a la carpa-. Al que Amarat va dir al meu amic Cosli. -Et ve de gust quedar-te una estona, bé... a tu i al teu cosi-. Aquí va ser quan, la gelosia poc a poc s'acostava cap al cor per arrematarlo. El meu amic li va rebujar l'invitació, ja que ell era qui conduïa i volia dormir una mica. Així que m'ho va proposar directament a mi. -Gorka, t'apeteix molt el de quedar-te -. -La veritat és que... si. Però en fi si no vol ningú, a dormir-. -Jo si vols em puc quedar una estoneta-. Aquestes paraules que em va dir tan inesperadament Amarat, va ser el que va decidir acceptar la seva proposta d'anar amb ella a la carpa. Al que els meus amics se'n van anar, i la meva veïna Amarat i jo vam anar a la carpa per ballar i conèixer-nos millor. Així començaria la batalla final.

Guerra per amor. Capítol 5. Part 1ª.

Ja han acabat les festes de Nadal, ja podreu gaudir de nou de Gorka i la seva história, la história de "Guerra per amor".

Capítol 5. La batalla final. (Part 1ª)

Un cop ferem els plans tots junts, varem decidir partir-nos elles d'una banda i els meus amics i jo per d’un altra. Així que, una vegada abans de que es fessin les set i mitja de la tarda començarem a pujar al recinte, perquè el concert d’Obús començava a les vuit.

-No creieu que pugem molt aviat al recinte?-. Preguntà Laba en general. -En realitat no, perquè ahir per la nit, quan en Gorka i jo varem pujar, del càmping al recinte hi ha gairebé deu minuts, i sobre ser les tres de la matinada o per aquí, a la cua per entrar dins el recinte ens trobem gairebé quinze minuts. La cua era immensa-. Li va contestar Amarat a Laba. -Cert, i a mi em sobaren fins i tot, les pilotes. I el noi que revisava les polseres, em va tirar tan fort de la polsera que gairebé me la arrenca-. Vaig dir jo tot frustrat. -La veritat és que s'estan passant amb això de la seguretat. A Gorka ahir, va venir amb la seva bandera i el seu pal. Els fils de la bandera els varen arrencar d'arrel i li van tirar el pal. Crec que es passen una mica-. Va dir Amarat, una mica descontenta amb l'actuació de seguretat al festival.

Quan més a prop estàvem del recinte, més gent hi havia. Era tanta que sense adonar-nos, na Laba i na Amarat es van separar de nosaltres. L'únic que es va adonar era jo. Que encara intentava buscar un moment per parlar amb Amarat sobre el que va passar ahir a la nit. Així que, no sabia si anar a buscar-les o seguir amb els meus amics cap endavant al concert d’Obús.

Tot d'una, el cap va començar a ressorgir de la batalla perduda. I, entre el record de les paraules del meu amic va atacar fortament i amb valentia sense perdre el temps al cor. I va ser en aquest moment, quan va ferir de gravetat al cor. Va ser quan vaig decidir fer el que avui en dia em penedeixo en part. Vaig seguir amb els meus amics, i me’n vaig anar amb ells al concert d’Obús. Vaig decidir pensar en mi en comptes de amb ella. El meu cap em va demanar ser una mica egoista. Però, sabia que per estimar a algú has de pensar en la teva parella abans que en tu mateix. Tot i així, me'n vaig anar amb ells. Arribem a la cua del recinte i allà ens tirarem gairebé vint minuts. Mentre fèiem cua per entrar, un núvol més negre que el carbó es va posar damunt de nosaltres. -No fotis... Tios, no es pot posar a ploure ara. Si comença a ploure no podré veure tocar Obús-. Vaig dir amb desil·lusió. Efectivament, no va començar a ploure. Pitjor, va començar a pedregar molt i la calamarsa era bastant totxo. -De debò, haurien de canviar-li el nom al festival, i posar-li Calamarsa Rock. És impossible que pedregui tant en tan poc temps. Aquest festival el conec amb molt poc sol. O plou o pedrega-. Vaig dir amb cabreig mig entre rialles. Tot d'una es comença a escoltar gent de la cua que feia conyes de la fi del món: -Anem a morir!. És la fi del món, ja ho va dir el Papa, no feu servir el condó o el dia que arribi l'Apocalipsi sereu els primers a morir-. -Doncs crec que a mi em toca el primer, utilitze dues caixes a la setmana-. Estàs segur?. Perquè jo faig servir tres-.

Allò era un caos, pedregava mentre alguns cridaven i deien bestieses. Fins que al final varem sortir d'allà i entrarem al recinte. Escoltarem a Fortu, el que significava que el concert ja havia començat. En comptes d'entrar i anar al concert, els meus amics es van aturar en una botiga. Els meus pensaments al costat del cor, rugien de ràbia en haver seguit amb els meus amic i no a buscar a na Amarat per parlar amb ella. Em passi deu minuts esperant que acabessin. Però van anar a una altra botiga a comprar-se samarretes heavy’s. I va ser quan una altre núvol negre vingué cap a mi. Però aquest cop venia en forma de dona, ja que vaig veure entrar a na Laba i na Amarat al recinte. Jo vaig fer com si no les veiés, però era inevitable. Els meus amics les van veure, i elles es van acostar i van començar a parlar. I de nou, el cor va caure en coma enmig de la batalla, i es va resetejar. No vaig mirar a Amarat a la cara. És més, ella es vaquedar mirant-me, i es va quedar molt estranyada. -Bé, nosaltres ens anem a veure unes coses, i al concert que teníem planejat anar-. Va dir Laba. -D'acord, doncs com tu també volies veure Sôber quedarem al punt de trobada, deu minuts abans del concert-. Va dir en Cosli amb seguretat. Elles se’n van anar a per unes camises, i nosaltres anarem a veure si encara pillàvem alguna cosa del concert  d’Obús. En arribar a l'escenari estaven tocant una de les meves favorites, "Que te jodan". Després va seguir el seu set-list amb "Te visitará la muerte", "Esta ronda la paga Obús" finalitzant amb "Cállate" i "Va a estallar el Obús". En definitiva, el poc que vaig agafar del concert, m'ho vaig passar molt bé. Però això no treia que el meu cap li estigués donant una pallissa al meu cor. Li feia puntada rere puntada a l'estómac i deixant-lo mig inconscient. El cor, sobre estar malament ferit pensava en ella amb tota la força. Mentre el cap cantava les cançons d’Obús, el cor pensava inpausadament amb ella.

Després d'aquest concert, jo em volia quedar, ja què en començaria poc després en Rosendo, però els meus amics van preferir anar a per el sopar. A la part superior del recinte, on estaven les botigues per comprar camises i altres coses, davant hi havia els llocs per comprar el menjar. Minuts abans d'arribar a pel menjar, va començar a diluviar. Era tant l'aigua que queia en tan poc temps, que varem haver d'anar corrent fins al lloc de menjar. Tots ens demanem el mateix: truita de patates. No era del dia, era precuinat i el pa estava passat. És clar, era d'esperar, però jo, ignorant de mi, vaig pensar que tot seria del dia. A això li varem afegir l'aigua que va mullar l'entrepà. Anarem corrent fins el tendal més proper, però no hi cabia ni una agulla. Estava tan ple i plovia tant, que sobre posar-nos allà sota, ens mullàvem igual. La hores passaven i ja era l'hora que varem quedar amb na Laba per veure Sôber. La intentarem cridar al mòbil, però era tal l'aigua que queia i els raigs que havien aquell dia, que per poca cobertura que tenia no responia al telèfon. Els meus amics, ja que va amansar una mica la pluja, van pensar anar al càmping. Jo vaig voler oposar-me’n. Era el moment per buscar a na Amarat i parlar amb ella. Però, com la trobava?. El recinte era molt gran, i trigaria molt en trobar-la. I tampoc sabria en quin escenari estaria. Així que, el cap va perdre la raó en si mateixa i sense pietat va començar a matxacar al cor, el va aixecar del terra li va pegar un cop a la cara ben fort, i el va deixar en coma a terra de nou.  Va ser quan vaig decidir baixar amb ells i passar definitivament d’Amarat.

Arribem al càmping i ens canviem tots de roba. Ens ficarem en una de les tendes, concretament la de Sen. Posarem el càmping gas al costat per a gaudir de la calor que treia, i aixecar-nos el més prompte possible per a no refredar-nos. Comencem a parlar fins que les parpelles de na Readan li varen començar a decaure, i fou quan Cosli i Osimej, van decidir anar-se’n a la seva tenda. Jo em vaig quedar a la tenda al costat del càmping gas assecant la roba. Fins que a la poca estona ... -Sorpresa!. Què fas aquí tot solitari?-. Va dir na Laba sorprenent. -Entra aquí dins i ho sabràs-. El que jo no sabia, és que a na Laba l'acompanyava algú. -Oh!. Que calentet. Amarat, mira, entra que aquí s'està súper bé-. Quan vaig escoltar aquest nom dels llavis de Laba, la meva cara no es podia distingir de la neu. Em vaig quedar estrany, sense saber que dir. -Us hem estat esperant per anar al concert de Sôber, però no heu acudit-. -Ja ho sé Laba, t'hem trucat per dir-te que ens hi baixàvem però en no respondre t'hem enviat un missatge. L'has rebut?-. -Si, fa tot just uns minuts-. -Doncs que sàpigues que Los Suaves han fet un concertàs-. Va dir Amarat. -Cert, com Sôber-. -I digues Laba, han tocat la de "Arrepentido"?-. - Si!, L'última que han tocat ha sigut aquesta-. Em va respondre Laba. -Quins concerts queden?-. Pregunti en general, per veure si Amarat responia alguna cosa. -Espera que tregui l'horari. El proper a tocar són El Últim Ke Zierre dins de quaranta minuts i a les tres Skunk DF-. Em va respondre Laba. -A mi m'agradaria anar a veure'ls. Voleu anar?-. -Jo tinc son i estic cansada. Em quedo aquí al càmping. Aneu vosaltres dos si voleu-. Em va respondre Laba. -Tú tens ganes d'anar Amarat?-. -Jo si. Però, i els altres?. -Crec que ja estan al llit cada un a la seva tenda-. Llavors va ser quan es va escoltar al meu amic Cosli. El mateix que em va dir que no fos amb elles per que semblava un acoblat, va començar a cridar. -Eh!, Com que estem adormits?. Estem desperts. Va dir mig somrient. -Te'n vens al recinte?-. Va dir il·lusionada Amarat. -Si. Anirem el meu cosí i jo. Si molestem no anem, eh?-. Va dir rient. -No, no. Que va!. Veniu també-. Alguna cosa dins del meu cos inspirava ira i ràbia. No volia que vinguessin ells. Volia estar tranquil amb ella, sense ningú que fes nosa.

Llavors el cap va agafar al cor i el va emmordassar. Li va cridar sense pietat: -Veus, veus com ella no et vol. Només s'ha aprofitat de tu. Has estat el seu fidel gosset, i ara t'ha abandonat per un altre. Un altre que, des del principi ho va tenir tot planejat. Volia estar amb ella, treure't del mig. Tenir el camí lliure-. I seguidament li bufeteig repetidament. El cor en estar mig en coma no responia. Així que per acabar amb el cor, el cap va trucar a un fidel aliat seu per així acabar vencedor d'aquesta guerra. Aquest aliat era sense més ni menys que, la gelosia.

Jo vaig callar, no vaig dir res. I finalment vam anar tots quatre al recinte, a gaudir el que quedava de festival.