Ja estem a dilluns, per tant com cada setmana ací teniu una estrofa més. Avui vos deixe el desenllaç del cinqué capitol. Disfruteu i no deixeu de comentar per poder millorar.
Capitol 5. La batalla final. (Part 2ª)
Un cop a les portes del festival, vaig poder aprofitar un segon de solitud al costat d'ella per preguntar-li a Amarat, si li va molestar alguna cosa de la nit anterior. -Amarat, volia saber, si això d'ahir a la nit et va molestar-. Al que, sorprenentment per a mi va respondre. -No, per res del món-. Em vaig quedar un moment parat pensant, -No li ha molestat?, no li ha molestat?. No... li ha... molestat-. Vaig tornar a caminar darrere d'ella i alegrement sense preocupacions, vaig voler gaudir de la nit. El cap va confiar massa aviat en que el cor no tornaria en si. El cor va donar cantonada a la gelosia i va poder córrer fins deixar-lo enrere.
Un cop dins havíem de endinsar-nos entre la gent per veure millor el concert, però veia Amarat una mica distanciada de mi, després del que em va dir, no li vaig donar importància. Però clar, un cop vaig veure que passava davant del meu amic i li agafava la mà. Vaig inspirar molt profundament, i vaig pensar que només eren imaginacions meves. Anaven passant els concerts, fins que va arribar el que més ganes tenia jo de veure, Skunk DF. I passés el que passés, el volia gaudir. Arribem a l'escenari on tocaven els madrilenys Skunk DF, i va ser quan va sortir Germán, el vocalista del grup, i va començar la festa. Jo em col·loqui davant dels meus amics, i d'Amarat, i em vaig posar a saltar i a cantar com un descosit. Quan més bé t'ho passes, més de pressa passa el temps. A mi no em va passar això. En part gaudia molt del concert, però m'anava girant per veure si Amarat s'acostava a en Cosli i
es besaven. En escoltar que "Anestesia" seria l'última cançó de la nit, em vaig dir a mi mateix que anava a gaudir d'aquesta cançó sense preocupar-me d'Amarat. I això vaig fer, però en acabar no vaig poder impedir mirar de la mala manera a Amarat.
Aquest va ser l'instant precís en que van necessitar la gelosia en agafar carrera, per a llançar al vol una llança i li doni en una cama desembolicant la brutal acció, amb una caiguda del cor a terra sense poder aixecar-se. Tot havia acabat. El concert, el festival i potser em precipités, però també donaria peracabada la guerra.
Ens dirigirem al càmping però abans del càmping hi havia una carpa amb barra i música. Jo vaig dir en general mig somrient. -M'he quedat amb ganes de festa. Em quedaria una estoneta a la carpa-. Al que Amarat va dir al meu amic Cosli. -Et ve de gust quedar-te una estona, bé... a tu i al teu cosi-. Aquí va ser quan, la gelosia poc a poc s'acostava cap al cor per arrematarlo. El meu amic li va rebujar l'invitació, ja que ell era qui conduïa i volia dormir una mica. Així que m'ho va proposar directament a mi. -Gorka, t'apeteix molt el de quedar-te -. -La veritat és que... si. Però en fi si no vol ningú, a dormir-. -Jo si vols em puc quedar una estoneta-. Aquestes paraules que em va dir tan inesperadament Amarat, va ser el que va decidir acceptar la seva proposta d'anar amb ella a la carpa. Al que els meus amics se'n van anar, i la meva veïna Amarat i jo vam anar a la carpa per ballar i conèixer-nos millor. Així començaria la batalla final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada