Guerra per amor. Capitol 4.

Capítol 4. Amarat.

La petita Amarat al cap d'unes hores es va despertar i va veure sobre la seva

tauleta de nit el llibre que el seu pare li estava llegint. Mai abans havia vist per

dins aquest llibre. Va sortir del seu llit, va mirar per l'escletxa de la seva porta,

per si el seu pare estava per allà. En veure que no estava el va agafar. Va

començar a llegir i es va adonar que estava tot escrit en primera persona, i no en

tercera com ho explicava el seu pare. S'ho estava inventant tot mentre ho anava

llegint. Va tancar el llibre i en el primer full posava "Diari de Gorka Casbena".

La petita curiosa, va començar a llegir en veu baixa on ho va deixar el seu pare.


- “30 d'abril de 2012. Avui és l'últim dia del festival. És el dia en què més grups

coincideixen. A part dels grups, per el que a mi em semblava, aquest dia no era

l'únic que coincidia. Jo em vaig aixecar bastant confús amb el que va passar la

nit anterior. I si em vaig precipitar?, i si es va sentir malament a la meva reacció

d'abraçar i besar?, i si ja no em parla més?. No sabia com reaccionar. Volia

parlar amb el meu cor i raonar amb meu cap. Havia, d'alguna manera o d’altra,

coincidir sol amb Amarat per saber que és el que pensava del que ha passat la nit

anterior-...”.

Amarat?, La petita acabava de descobrir com es van conèixer els seus pares.

Fascinada per la història va decidir seguir llegint. "... -Tenia por que digués: -

Parlar?. No tenim res a parlar, ja que ahir a la nit no pas res entre tu i jo-. Vaig

sortir de la meva botiga per dinar. Allà fora hi havia la pèl-roja, Laba, que feia

una estona que s'havia aixecat. Em vaig asseure al seu costat i varem començar a

xerrar. - Com has dormit? - Li vaig preguntar suposant la resposta. -Bé, encara

que al final tenia una pedra al maluc que no em deixava pegar ull. Però un cop

m'he acostumat a ella, m'he introduït de nou en els meus somnis-. Em va

respondre entre rialles del que ha passat. -I tu, què tal va estar el concert del

tribut a Extremoduro?-. Em va preguntar Laba. -Doncs la veritat és que bastant

bé, el van clavar molt. Fins hi tot, semblava que fos el veritable Extremoduro-.

Li vaig respondre amb tota sinceritat. A la poca estona va sortir Amarat, va

agafar la seva cadira i es va asseure al meu costat. -De què parlàveu?- Va

preguntar interessada Amarat. -Res, li preguntava a Gorka que tal el concert del

tribut a Extremoduro. Segons sembla us ho vareu passar bé-. Va respondre Laba

sense contemplacions. -Si la veritat és que va estar bé la nit-. Va estar bé la nit?.

A que es referirà Amarat amb aquesta frase. A cas li va agradar el que va

passar?. Estava desorientat i necessitava el moment amb el qual parlar amb

Amarat.

Al cap de mitja hora, van començar a sortir els meus amics de les tendes de

campanya. Després d'esmorzar ens varem anar a comprar el menjar com la resta

dels dies que varem estar per allà. Amb una diferència. Amarat i Laba també

venien amb nosaltres a comprar. Havia de trobar com fos, la manera de quedar-
me sol amb ella. Però, com ho feia?. Com podia dir-li a Amarat que volia parlar

amb ella?. O, com em treia els meus amics i Laba sense que notessin res?. Laba

necessitava anar al lavabo, i buscaven un bar al qual fer les seves necessitats.

-Amarat, tia. Em pixo viva. Acompanya'm a algun bar a prop-. Al que ella li va

respondre. -D'acord. Per aquí crec recordar que hi havia un bar. Si, mira. Allí

està-. Va dir Amarat. -Nosaltres ens anem un moment. Aneu vosaltres davant,

després us agafarem-. Va dir Laba a tots els que érem allà. Jo volia seguir-la.

Però, i si se sentien incòmodes per anar darrere d'elles?. Al final vaig decidir

anar amb els meus amics. Si ella no em deia res, jo tampoc. No li hauria

d'importar molt quan passava de mi.

Entrem dins el supermercat i estava a rebentar. Com sols volíem pa i poc més,

decidirem anar a algun supermercat més petit. Trobem un forn, però no quedava

pa. -Crec que a aquest pas haurem de menjar les pedres que hi ha al camí. No hi

ha pa en cap lloc, i a aquest pas crec que no menjarem avui-. Vaig dir entre tanta

impotència. Però va ser quan trobarem una botiga petita on només havien quatre

gats i tenien de tot. Jo vaig agafar el pa que em feia falta i els meus amics van

agafar el que els feia falta a ells. De camí al càmping, un dels meus amics es va

apropar a mi. Era en Cosli. -Per què no véns amb nosaltres als concerts?. No

t'adones que t’apegues a elles i vas de acoblat?-. Al que jo vaig contestar,

-D'acoblat?. Elles no em diuen el mateix. És més, diuen que els caic força bé-. -

Ui!. Clar que els caus bé. Creus que et diran a la cara que t’apegues a elles com

una paparra. No hi no vull jutjar-te, només aconsellar-tho perquè t'adonis del que

està passant en realitat-.

Un cop al càmping, ens posarem a fer el menjar. Però, poc abans de començar

tots a menjar van arribar Laba i Amarat de comprar el seu menjar. - On heu anat

a comprar? -. Vaig dir dubitatiu. -En comptes d'anar al supermercat d'aquests

últims dies hem anat a un que és a prop del càmping-. Li va respondre Laba. –

Llavors, heu anat a aquest que hem anat nosaltres. Que estrany que no ens

topéssim-. Vaig dir mig somrient. Quan van acabar de dinar van començar a fer

plans...- "
Va ser quan la petita Amarat va escoltar alguna cosa a l'habitació del seu pare.

-Ich will... Ich will...-. El mòbil de Gorka va començar a sonar amb la seva

melodia de Rammstein. Era un número desconegut. -Qui serà a aquestes hores de

la matinada?. Diga'm?. Sí, jo vaig ser el seu marit, Gorka. Passa alguna cosa?.

Què li a que...?. Però .. però... Està bé?. D'acord de seguida vaig-. En Gorka li

deixo una nota a la seva parella explicant el que va succeir:

Alciu, Amarat a tingut un accident de trànsit i aquesta està l'hospital molt greu.

En aquests moments esta lluitant entre la vida i la mort. Vaig a veure com està.

Tin cura de la petita Amarat mentre jo soc fora. Petons.

La petita Amarat, va escoltar passos cap a la seva habitació, i se'n va anar corrent

cap al seu llit. Es va gitar i es va fer la dormida. Va veure com en Gorka, son

pare, treia el cap per la porta per veure com estava i va marxar. En Gorka va

agafar les claus del seu cotxe i se'n va anar a l'hospital a veure a na Amarat. Un

cop allà, va anar a l'habitació on era l'accidentada Amarat. -Fotre, està feta pols.

Com a passat? -. Li va preguntar al metge que el tractava. -Segons els policies

que la van auxiliar, un home bastant ebri es va saltar un semàfor en vermell, i es

va encastar contra la porta de Amarat mentre tornava de la feina, causant-li greus

pèrdues de sang i possibles paràlisi i pèrdues de memòria. Si no surt d'aquesta,

atès que l'únic familiar viu que li queda és la seva filla menor, tens que signar

aquí, donat que un dia fóreu marit i muller, afirmant que ella tornava de la feina i

no anava èbria-. - I què hi ha del ebri?-. Va preguntar en Gorka espantat. -Es va

donar a la fuga. I a aquestes hores, encara ho està buscant la policia. El cotxe el

va abandonar al mig de la calçada, i va començar a córrer. Segons fonts, perdia

força sang, si ningú l'atén podria morir. I si ho fes en algun hospital,

immediatament el detindrien. Pel que li demano un mínim de paciència-. Va dir

el doctor sense més a Gorka. -D'acord, jo em quedi al seu costat. Si es despertés

o hagin novetats en dic-. Mentre, la petita Amarat a sa casa, quan va veure per la

finestra que el seu pare ja va marxar amb el cotxe es va començar a preocupar. I

per deixar a part les preocupacions, va tornar a agafar el diari del seu pare i va


començar de nou a llegir.